La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics del govern de la nació es va asseure davant del micròfon i va somriure a la periodista que la anava a entrevistar. Era una de les figures més influents del govern i tenia fama de ser una hàbil negociadora i una experta en comunicació. Sabia com manejar als mitjans i com transmetre el missatge que li convenia al seu partit.
- Bon dia, ministra. Gràcies per estar amb nosaltres a Catalunya Ràdio - va dir la periodista amb veu amable.
- Bon dia. És un plaer - va respondre la ministra.
- Comencem pel tema més candent del moment: la resolució de l'ONU sobre el MHP Puigdemont en la qual es diu que l'estat no va respectar els drets polítics del President Carles Puigdemont al no deixar que es presentés a les eleccions al Parlament de Catalunya el 2018. Què opina vostè d'aquesta resolució?
La ministra, tot i que tenia preparada una resposta que desviava l'atenció del problema real i que presentava al govern com un defensor del diàleg i a l'estat com una democràcia "plena i consolidada", va contestar visiblement nerviosa.
- La resolució de l'ONU reafirma que el que ha de fer el senyor Puigdemont és venir a Espanya per ser jutjat. A més, actualment, a Catalunya es viu un moment de concòrdia. La Catalunya d'ara no té res a veure amb la de 2017, per sort. Aquells moments d'enfrontament queden lluny, estem en un moment de concòrdia - va dir amb fermesa -. El que ha de fer el senyor Puigdemont, com fa el govern de l'estat, és respectar i acatar les decisions de la comunitat internacional i col·laborar activament amb els organismes multilaterals per garantir el compliment del dret internacional i el respecte als drets humans. La resolució reconeix el paper constructiu que ha jugat el nostre país en el procés de diàleg i mediació entre les parts i ens anima a seguir contribuint a la recerca d'una sortida negociada.
La periodista, Laura R., escoltava atònita les paraules de la ministra. No podia creure el que estava sentint. Ella havia llegit la resolució de l'ONU i sabia que era tot el contrari del que deia la ministra. La resolució condemnava que s'haguessin violat els drets polítics del MHP Puigdemont i li exigia que cessés immediatament en aquesta ingerència política. La resolució també denunciava la greu violació dels drets humans que s'havia produït en aquest cas. La resolució no reconeixia cap paper constructiu del govern en el procés de diàleg i mediació, sinó que l'acusava d'obstaculitzar-lo, boicotejar-lo i perseguir als que recolzaven al MHP Puigdemont.
La periodista tenia ganes d'interrompre a la ministra i desmentir la seva mentida. Tenia ganes de preguntar-li com s'atrevia a enganyar així a l'opinió pública i a manipular la informació. Tenia ganes de posar-la en evidència i fer-li veure que no tots els periodistes eren uns lacais del poder.
Però no ho va fer.
No ho va fer perquè sabia que si ho feia, posaria en risc el seu treball. Sabia que el govern tenia un gran control sobre els mitjans públics i que podia tallar-los l'aixeta de la subvenció si no li agradava el que deien o feien. Sabia que el director de l'emissora li havia advertit abans de l'entrevista que no fos massa dura amb la ministra, que no li fes preguntes incòmodes, que no li portés la contrària, que no li fes quedar malament.
Així que es va mossegar la llengua i va seguir amb l'entrevista com si res hagués passat. Com si no hagués escoltat una mentida flagrant. Com si no hagués estat testimoni d'una manipulació descarada.
Com si fos una periodista sense ètica ni dignitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario