LA CONSTEL·LACIÓ DE CASA

Ahir la Blanca va bufar sis espelmes amb aquella seriositat que tenen els nens quan intueixen que fer anys és un assumpte important, encara que després se n’oblidin tan bon punt apareix la xocolata.

Avui la Rosa en fa trenta-dos.

La Rosa. La meva filla petita. Tot i que dir-li “petita” quan és a punt de ser mare té alguna cosa de frau administratiu, d’aquells que la vida tramita sense demanar-te el DNI. D’aquí a dues setmanes, si tot segueix el seu curs —i que segueixi, si us plau, que segueixi— naixerà la Sofia. Serà la meva tercera neta. La tercera dona petita que vindrà a desordenar-me l’ànima amb nines, dibuixos, preguntes impossibles i aquesta facilitat que tenen les nenes per convertir un padrí (avi) en un moble útil, tou i lleugerament obedient.

He mirat el calendari i m’ha agafat per pensar que, a la meva vida, les dones no neixen: s’alineen.

Gairebé totes Bessons, com jo. La Rosa, la Blanca, algunes més d’aquesta república familiar on la paraula “dona” no cap en una sola definició. N’hi ha dues que s’escapen del signe, és clar. Una Cranc, enganxada a la riba sentimental de Bessons, com qui viu a la casa del costat i entra sense trucar. Una altra Peixos, nedant pel seu compte, perquè en tota família cal algú que no obeeixi ni el cel.

No sé si els astres expliquen res. Sincerament, ho dubto. Prou feina tenen a no caure.

Però hi ha dies en què un necessita creure que l’univers també participa en les sobretaules, que les dates no són casualitat, que les nenes arriben quan la vida et vol recordar que encara no ha acabat amb tu.

La Rosa fa trenta-dos anys i porta dins la Sofia.

Jo, que un dia la vaig tenir en braços pensant “la meva vida per la teva”, descobreixo ara que aquella frase no es gasta. Només canvia de destinatària.

Ahir va ser la Blanca.

Avui és la Rosa.

Demà serà la Sofia.

I jo continuo aquí, al mig d’aquesta constel·lació femenina, fent veure que miro les estrelles quan, en realitat, estic aprenent a donar les gràcies.

I encara que tinguis 32 anys continúo pensant que “la meva vida per la teva”. Bé, el 50% perque l’altra 50% es de la dona dels Peixos.