SI FOS…

Si fos sol, seria calor que insisteix.
Si fos lluna, seria llum que acompanya.
Si fos planeta, seria Mercuri: ràpid, prop del foc.
Si fos cel, seria blau sense coartades.
Si fos au, seria ala i salt.
Si fos mar, seria escuma que torna.

Si fos muntanya, seria neu que no demana permís.
Si fos cançó, seria lletra que et nomena sense dir-te.
Si fos llibre, seria argument amb batec.
Si fos dia, seria color a la pell.
Si fos veu, seria xiuxiueig que desarma.
Si fos paraula, seria carícia sense teatre.
Si fos nit, seria penombra amb refugi.
Si fos ball, seria ritme a la cintura.
Si fos espai, seria aire per respirar amb tu.

Si fos petó, seria humit i veritat.
Si fos carícia, seria frec que desperta.
Si fos sentiment, seria sensibilitat sense armadura.
Si fos món, seria pau amb esquerdes humanes.
Si fos fletxa, seria Cupido amb mala punteria.
Si fos himne, seria “Imagine”, però en veu baixa.
Si fos mag, seria il·lusió amb conseqüències.
Si fos poeta, seria rima que no presumeix.

Si fos passat, seria present.
Si fos present, seria futur.
Si fos futur… seria, sense dubtar-ho, passat.

Si fos substància, seria ànima.
Si fos cor, seria batec que es nega a rendir-se.
Si fos governant, seria súbdit: per aprendre.
Si fos record, seria ella.
Si fos ella, seria ell.
Si fos tot, seria res.
Si fos fruita, seria raïm madur.
Si fos fuet, seria ploma.
Si fos heroi, seria perdedor… dels que tornen.

…Si fos humà, m’agradaria ser persona.

¡T’esperem aviat Sofía!

«La moralidad no asegura el funcionamiento de una sociedad, sino la humanidad de los seres humanos.» (La frase es del filósofo Jan Patočka nacido el 1 de junio de 1907 y ferviente anticomunista. Está de actualidad y nos viene a decir que la moral no está para que el sistema vaya fino, como un ascensor recién revisado; está para que las personas no se conviertan en piezas)

Karen Mulder dejó las pasarelas por la música; de pasarelas sabía un rato. De música tuvo que cantar canciones de otras: en este caso de la reina de las discotecas, Gloria Gaynor que popularizó un tema de George Hearn. Karen cumple hoy 56 espléndidos años.

La pell sense excuses

Va passar mitja vida demanant permís per ocupar la seva pròpia cadira. Somreia quan tocava, callava quan convenia, s’empassava els noms que li penjaven com abrics molls. Una tarda, davant del mirall, es va treure la corbata, la por i dues opinions alienes. No va veure un heroi. Va veure algú cansat de fer de versió corregida.

Va sortir al carrer amb els llavis pintats de veritat.

I ningú no va aplaudir.

Millor.

Per fi no actuava.