MI PRIMER LIBRO
El camí serpentejava, interminable, com un fil d'Ariadna que la guiava cap a un destí incert. La dona conduïa, amb la mirada perduda en l'horitzó, mentre la cançó dels Beatles ressonava a l'autoradio.
"The long and winding road", cantava Paul McCartney, i aquella dona sentia com la lletra s'impregnava en la seva ànima. La carretera era la seva vida, plena de revolts inesperats, pujades empinades i baixades vertiginoses.
Feia temps que havia deixat enrere la cruïlla de la innocència, i ara avançava per un camí ple de cicatrius i records. Però, a diferència de la cançó, ella no se sentia perduda. Havia après a navegar per la corba de la vida, a acceptar els seus desnivells i a gaudir del paisatge.
Amb un somriure tendre va baixar el volum de la ràdio. Sabia que el camí era llarg i tortuós, però ja no li importava. Havia après a estimar el viatge, amb tots els seus alts i baixos.
Al capdavall, la destinació no era el més important, sinó el que s'aprenia pel camí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario