POR AQUÍ DESCANSANDO
Vichy, años 40. La ciudad balneario, antes refugio de ocio y salud, se transforma bajo la sombra de la ocupación. Sus aguas termales, que fluían como manantiales de paz, ahora reflejan rostros tensos. Los hoteles de lujo se convierten en oficinas gubernamentales, y los jardines, donde antes resonaban las risas, guardan silencio. El aire lleva un eco de secretos y estrategias, mientras la resistencia susurra en los rincones. Vichy, un espejismo de calma en un tiempo turbulento, se mantiene elegante pero cautiva, su belleza enmascarada por la urgencia de la guerra.
En algun lloc més enllà del mar
La sorra daurada s'esquitxava sota els seus peus descalços mentre observava l'horitzó infinit. El sol, ja a punt de pondre's, pintava el cel amb tons de taronja i fúcsia, reflectint-se en la superfície tranquil·la del mar. Un somriure melancòlic va aparèixer als seus llavis mentre recordava la seva estimada, perduda en algun lloc més enllà del mar.
Tancava els ulls i imaginava la seva veu suau, el seu tacte càlid, la seva mirada tendra. En aquell moment, la distància no existia. Podia sentir la seva presència al seu costat, com si mai haguessin estat separats.
Amb un sospir, va obrir els ulls i va tornar a la realitat. Sabia que mai més la tornaria a veure, però la seva memòria sempre estaria gravada en el seu cor. I potser, un dia, es reunirien en algun lloc més enllà del mar, on l'amor és etern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario