LA PALLA A L'ULL ALIÈ: UNA REFLEXIÓ SOBRE L'ESQUERRA I LES SEVES CRÍTIQUES

L'anomenada esquerra "chupiguay" del Règim del 78, conformada per partits com el PSOE, Sumar (abans coneguda com a Podem, Compromís, Partit Comunista o Esquerra Unida) en aquest país, es mostra escandalitzada pels pactes que el PP i Vox estan signant en ajuntaments i comunitats autònomes per prendre el control de municipis i autonomies. A aquesta esquerra sorpresa i a l'Esquerra que, com diem a Catalunya, "treu foc pels caixals" en parlar d'aquests pactes, els voldria dir diverses coses.

Primer, Vox no és més que una escissió del PP. Sempre hi ha hagut extrema dreta, però abans solien estar dins del PP, amb algunes excepcions provinents de Ciutadans. Per això pacten entre ells: perquè són fills de la mateixa mare.  

Segon, la dreta i la ultradreta han pres municipis i comunitats abans governades per l'esquerra a causa que aquesta ha estat incapaç de connectar amb la gent i d'abordar els seus problemes reals, i fins i tot preocupar-se per ells.  

Tercer, no s'escandalitzin perquè la presidenta del PP a Extremadura hagi pactat amb Vox, quan fa uns dies renunciava a ells. Tenen poca memòria quan a l'Ajuntament de Barcelona, els "chupiguays" Collboni i Colau, del PSOE i En Comú Podem (els quals han portat Barcelona a ser una ciutat de segon nivell), van pactar amb el PP, el mateix partit que ara pacta amb el feixisme de Vox, per arrabassar-li l'alcaldia al vencedor legítim. I això que una hora abans, 60 minuts previs a la tropellia, deien el contrari.

Quart, a tots aquests falsos esquerrans, els diria que aprenguin una mica de la història: la Guerra Civil espanyola es va perdre per la desunió de les esquerres enfront d'un bàndol sòlid, unit i disciplinat. Allà hi va ser la clau. Allà hi és la clau... i aquest quart punt també és aplicable per als "independentistes" del meu país, Catalunya.

Cinquè i últim, deixin d'amenaçar amb allò de "que viene el lobo"; vostès senyors i senyores de la falsa esquerra, son el llop i les gallines alhora. Ja ningú es creu que amb els que vinguin a Catalunya ens anirà pitjor que amb vostès. Res canviarà perque els que venen no son diferents a vostès.

“La primera lección en economía es la escasez: nunca hay suficiente de aquello para satisfacer plenamente a todos aquellos que lo desean. La primera lección de política es ignorar por completo la primera lección de economía” (Thomas Sowell, hoy cumple 93 años con la primera lección de economía y política bien aprendidas) 

 Y que cumplas muchos más de los 70 de hoy tocando esa guitarra para la chica irlandesa. Ja m'he quedat (una mica) descansat.