TORNO A CASA

La carretera s'estén davant meu com una serp infinita, em porta cap a casa. Els paisatges familiars desfilen per la finestra, records que em fan somriure i plorar alhora. He estat lluny massa temps, perseguint somnis en terres llunyanes. Però ara torno, amb el cor ple de ganes de retrobar-me amb els meus, amb les meves arrels.

El cotxe puja per la muntanya, l'aire fresc em omple els pulmons. Sento l'olor de la pinya, de la terra humida, de la llar. A la fi, arribo al cim del turó i veig la meva petita ciutat, acurrucada entre les valls. Un somriure s'apodera del meu rostre. He tornat a casa.

Em baixo del cotxe i respiro profundament. Tot és com recordava: els carrers empedrats, les cases de pedra, les flors als balcons. Sento el soroll de les rialles dels nens jugant al carrer, el aroma del pa acabat de fer que surt de la fleca. Un sentiment de calidesa i protecció m'envolta. Estic a casa.

Camino pels carrers, saludant els veïns que em reconeixen. Em sento com si no hagués marxat mai. Arribo a la porta de casa meva i tremulo d'emoció. Puc sentir el cor de la meva mare bategant a través de la porta. Giro el pom i la obro. Ella està allà, amb els braços oberts. La abraço amb força i ploro d'alegria. He tornat a casa.

He tornat per quedar-me. He tornat per retrobar-me amb mi mateixa, amb la meva identitat. He tornat per ser qui sóc realment: una filla d'aquesta terra, una part d'aquesta història. He tornat a casa.

«Ahora una revolución es el mínimo indispensable» (Paolo Flores d'Arcais, del 11 de julio de 1944 es filósofo y sin embargo, vivo. Ojalá l@s que vuelven a casa lo hayan leído)

Y que cumplas muchos más de los 30 de hoy que seguro vas a volver a casa muchas veces de la manera que lo haces.